CEIP Guillem de Montgrí - Centre d'Educació Infantil i Primària - Ctra. Sta. Agnès s/n Sant Antoni de Portmany (07820) - Tel/fax: 971344818 - Eivissa - (Illes Balears) ceipguillemdemontgri@gmail.com
Per dubtes i suggeriments: gmprimaria5@gmail.com


dijous, 26 de setembre de 2013

OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA

L'obsolescència programada: Es denomina obsolescència programada o obsolescència planificada a la determinació, planificació o programació de la fi de la vida útil d'un producte o servei de manera que aquest es torni obsolet, no funcional, inútil o inservible després d'un període de temps calculat per endavant, pel fabricant o empresa de serveis, durant la fase de disseny del producte o servei. L'obsolescència programada té un potencial considerable i quantificable per beneficiar el fabricant ja que el producte va a fallar en algun moment, obligant el consumidor a que adquireixi un altre producte novament, ja sigui del mateix productor (mitjançant l'adquisició d'una part per reemplaçar i arreglar el vell producte o mitjançant la compra d'un model del mateix més nou), o d'un competidor, factor decisiu que també es preveu en el procés d'obsolescència programada.
Per a la indústria, l'obsolescència programada estimula positivament la demanda en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes si volen seguir utilitzant-los. L'obsolescència programada s'utilitza en una alta diversitat de productes.
Hi ha el risc d'una reacció adversa per part dels consumidors en descobrir que el fabricant va invertir a dissenyar el seu producte es tornés obsolet més ràpidament, fent que els seus consumidors canviïn a la competència, basant la seva elecció en la durabilitat i qualitat del producte.
L'obsolescència programada va ser desenvolupada per primera vegada entre 1920 i 1930, moment en què la producció en massa comença a forjar un nou model de mercat en el qual l'anàlisi detallada de cada part del mateix passa a ser un factor fonamental per aconseguir el seu èxit .
L'elecció de fabricar productes que es tornin obsolets de manera premeditada pot influir enormement en la decisió de certa empresa sobre la seva arquitectura interna de producció. Així, la companyia ha de sospesar si utilitzar components tecnològics més barats satisfà o no la projecció de vida útil que estiguin interessats en donar-li als seus productes. Aquestes decisions formen part d'una disciplina coneguda com enginyeria del valor. L'ús de la obsolescència programada no sempre és tan fàcil de determinar, i es complica encara més al entreveure altres factors relacionats com poden ser la constant competència tecnològica o la sobrecàrrega de funcions que si bé poden expandir les possibilitats d'ús del producte en qüestió també poden fer-ho fracassar rotundament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada