Arrel de les notícies que ha mostrat les teles de ca nostra els últims dies us vull explicar una història molt interessant.
"Tothom mereix ser tractat de la mateixa manera, no us sembla? Siguem noies o nois, grans o petits, i vinguem d’on vinguem, tots hauríem de rebre un tracte just i igual. Però, per desgàcia, això no sempre és així. Us presentem una dona que va lluitar amb fermesa contra la injusticia… i la va vencer!
AIs Estats Units d'Amèrica, l'esclavitud estava prohibida des de l'any 1865. Però, encara que els afroamericans ja no eren esclaus, tampoc no se'ls consideraba iguals, ni de bon tros, a la resta dels ciutadans americans. Especialment al sud del país, el racisme era molt fort: hi havia botigues, restaurants, teatres i esglésies on només podien accedir els blancs. I als que eren mixtos, com també als transports públics, hi havia espais separats per a uns i altres.
PROHIBIT BEURE AIGUA
Mireu si era injusta la situació, que fins i tot hi havia fonts d'aigua i ascensors que els negres no podien fer servir! A més, només aconseguien feines mal pagades i ho tenien molt difícil per poder votar a les eleccions. I, per si tot això fos poc, hi havia una societat secreta de blancs racistes, el Ku Klux Klan, que es tapaven amb caputxes per atacar els negres i cremar-los les escoles i les esglésies…Quina por!
L'AUTOBÚS DE LA INJUSTÍCIA
La Rosa treballava de cosidora en uns grans magatzems a la ciutat de Montgomery, a Alabama. El dia 1 de desembre del 1955, tornava cap a casa en autobús, després d'un llarg dia de feina. A la seva ciutat, les files del davant dels autobusos estaven reservades als blancs, i els negres només podien seure a les del darrere.
PER AQUÍ NO HI PASSO!
Però aquell dia, quan els seients del davant es van omplir, el conductor va ordenar als negres que s'aixequessin dels llocs que els tocaven deixar per seure els blancs que acabaven de pujar. Tots els passatgers van obeir. però la Rosa va dir que no. Aleshores el conductor va avisar la policia. Van detenir la Rosa, se la van endur al calabós i li va posar una multa per trencar la llei. I ella va dir que no un altre cop, que no pagaria la multa: ella no havia fet res malament, era la llei que estava malament!
En realitat, aquella mateixa protesta ja l'havia feta nou mesos abans una noia de quinze anys, Claudette Colvin. A ella també l'havia detingut la policia. Però el cas de la Rosa va ser la gota que va fer vessar el vas. La paciència dels afroamericans tenia un límit!
UNA DONA AMB ESTUDIS
Per als joves negres, i encara més per a les noies, poder estudiar a l'institut era una fita força difícil. La Rosa ho va intentar, però va haver de cuidar la seva mare malalta.
Anys després, quan es va casar, el seu marit Raymond la va encoratjar a reprendre els estudis. i la Rosa va aconseguir el seu diploma! Sempre en va estar molt orgullosa ;)
La injustícia que va patir la Rosa aquell dia va fer que molts afroamericans sentissin que calia fer alguna cosa. Els ciutadans negres de Montgomery van decidir que no tornarien a pujar
a l'autobús fins que no els tractessin igual que als blancs! El mateix vespre que van arrestar la Rosa, una professora negra que es deia Jo Ann Robinson va escriure un missatge de protesta. Amb l'ajut de dos estudiants, es van passar tota la nit fent-ne còpies amb
una vella màquina. En van imprimir 35.000!
L'endemà al matí, sense haver dormit, els van repartir per tota la ciutat. I al migdia tothom n'anava ple: el fulletó presentava el cas de la Rosa i deia "el pròxim cop et pot passar a tu, o a la teva filla, o a la teva mare". I demanava que cap afroamericà no pugés als autobuses el dilluns següent. Allò no era gens facil, perquè gairebé cap negre no tenia cotxe propi i havien d'anar lluny de casa a treballar. Però el boicot va ser un èxit: dilluns els autobusos anaven gairebé buits!
AUTOBUSOS BUITS
Normalment, els ciutadans negres eren més del 80% dels passatgers, però aquell dia no n'hi havia ni un! L'acció es va allargar un dia, i un altre, i un altre. així fins a 381 dies, més d'un any! La gent es posava d'acord per compartir cotxe, o anava a la feina a peu, en bicicleta o fins i tot en mula! Desenes d'autobusos van quedar aturats per falta de passatgers i la companyia va perdre molts diners.
De mica en mica, el crit de protesta es va estendre a altres regions. El 1956, els tribunals van eliminar la llei que imposava la separació per raça als autobusos. La lluita contra la injustícia va continuar i, finalment, la Llei de Drets Civils del 1964 va prohibir la segregació racial a les escoles, a les instakacions públiques, als llocs de treball i a les votacions electorals. Ja era hora, no us sembla?
LA DIGNITAT DE DIR 'NO'
Malauradament, a la Rosa el triomf li va costar car. Ella i el seu marit van perdre la feina, perquè molts blancs estaven rabiosos, i van haver de marxar de Montgomery. Però la Rosa s'havia convertit en una icona de resistència contra el racisme, i avui la història la recorda pel seu gest valent!
UN LÍDER MOLT PACÍFIC
Un altre protagonista important de la protesta va ser Martin Luther King, un predicador negre de la mateixa ciutat Tenia unes creences cristianes molt fermes i era un gran admirador de Gandhi, el líder que havia aconseguit la independència de l'India amb una lluita sempre pacífica. En Martin va guanyar el Premi Nobel de la Pau per la seva tasca contra la injustícia, però els seus enemics el van assassinar." (text de petitsapiens maig)
A continuació us poso l'enllaç per a que veieu un tros d'un video del programa Infok. Podeu mirar fins al minut 11:24.
Clicau la imatge per a començar.
Per acabar m'agradaria que compartissiu als comentaris, d'aqui baix al blog, les vostres impressions sobre la vida de la Rosa Parks i/o el video.
Hola Betty sóc Evolet, la història m'ha semblant molt dolenta encara que també m'ha semblat bé que alguin es rebel·li contra les coses que feien abans, m'a sorprès que arribi a tant extrem que hagin de fer coses per als de color i per als blancs , i el vídeo l'he vist i també em sembla malament per que no només és que hagin estat 2 sinó que hi ha una llista, i el que em sembla malament de el vídeo és que els policies matin i no se li facin res a l'policia se li hauria ficar a la presó o fer-li alguna cosa per treure-li la vida a més d'una persona
ResponEliminaDavant de tot, comentar que això no són tots els policies, ni molt menys, n'hi ha que són racistes i aquest ha estat el problema. El racisme es un virus també molt greu que si no s'atura també és pot escampar.
EliminaHola Betty sóc na Mila, m`ha agradat molt el video encara que hi ha coses dolentes i encara tendriem que fer algo per que tractin igual a les persones siguen del color,religio,pais,cultura,sexe,discapacitat,pensament,...Ens queda molt per fer, gracies.
ResponEliminaTota la raó, Milà, ens queda molt per fer, però si naltros ja ens movem, educam i els nostres actes són de no al racisme al final quedaran pocs. Encara falta molta educació al respecte. Tot comença amb naltros també.
EliminaÉs molt injust perquè una persona tengui la pell més fosca l'hagin de tractar de manera diferent. I està molt malament que la policia no tracti bé a les persones de color per aquest motiu. Martina
ResponEliminaTots som iguals, tinguem el color de pell que tinguem, clar. El motiu es històric, venc a dir que està molt arraigat a Estats Units encara que hi havia com dos nivells, els blancs per damunt i els negres per davall i no és així, però hi havia molta gent que no li va agradar que els negres deixassin de ser esclaus (cosa que a la seva terra no era així, eren homes lliures, com havia de ser).
EliminaÉs horrible el racisme, em fa molta pena veure que hi ha persones que no tracten bé a les de color només per aquest motiu. La policia està per ajudar, és molt injust que alguns tractin malament a les persones. Marc
ResponEliminaExactament, són alguns només, però això fa que les persones negres tenguin por a la policia (i això no hauria de ser així) i no saben amb qui es poden trobar.
Elimina